Skip to content

DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS

Sobre la reforma de la Llei de l’Avortament

En els últims mesos estem vivint una davallada dels drets de les dones fruit d’una llarga i històrica lluita.

En el següent article volem compartir els aspectes relacionats amb l’eradicació dels drets de les dones pel que fa a la seva salut sexual i reproductiva que proposa l’Avantprojecte de llei orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada de l’actual govern central.

El debat sobre la reforma d’aquesta llei és un dels temes d’actualitat que més se’n parla als mitjans de comunicació. Tot seguit us presentem els principals canvis que presenta aquesta reforma i us facilitem l’accés als espais web més implicats en el debat.

Antecedents històrics

L’avortament o interrupció voluntària de l’embaràs és va regular per primera vegada a Espanya durant la Segona República Espanyola.

La despenalització va ser justificada per la necessitat d’evitar avortaments clandestins que suposaven un perill per a la vida de la mare. En aquell moment es van tenir en compte motius com per exemple causes terapèutiques, motivacions eugenèsiques, és a dir, complicacions genètiques hereditàries, factors neomaltusians de control voluntari de la natalitat; i raons sentimentals o ètiques per la maternitat desitjada o no de la mare.

Després d’aquest període i amb l’arribada de la dictadura l’avortament es va tornar a penalitzar. En aquells moments no només els drets sexuals i reproductius es van veure afectats; les dones es tornen a quedar en la invisibilitat històrica d’un model social androcèntric i misogin.

Després de la transició i, de nou fruit de moviments socials reivindicatius, l’any 1985 el govern socialista aprovava la Llei Orgànica 9/1985 de reforma de l’article 417 bis del Codi Penal que despenalitzava l’avortament en tres supòsits:

  • Que fos  necessari per evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada i així constes en els informes oficials requerits.
  • Que l’embaràs fos conseqüència d’un fet constitutiu de delicte de violació, sempre que l’avortament es practiqués durant les dotze primeres setmanes de gestació i que el mencionat fet hagués estat denunciat.
  • Que es presumís que el fetus hagués de néixer amb greus deficiències físiques o psíquiques, sempre que l’avortament es practiqués dins de les vint-i-dues primeres setmanes de gestació i que el dictamen, fos emès per dos especialistes de centre o establiment sanitari, públic o privat, acreditat a l’efecte.

Uns anys més tard, al 2010. Es va aprovar la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.

A més a més de ser una llei que respon a demandes de la majoria de la societat del moment, també és una llei que preveu la sensibilització i l’eduació sexual i reproductiva com a necessària i inclou els casos de les menors embarassades.

Aquesta llei es divideix en dues àrees de regulació:

El Títol I fa referència a la regulació de l’accés a anticonceptius, educació sexual i serveis de salut sexual i reproductiva i les principals novetats de la llei són que els poders públics promouran i garantiran:

  • Accions informatives i de sensibilització sobre salut sexual i salut reproductiva.
  • La inclusió d’anticonceptius d’última generació, l’eficàcia de la qual hagi estat avalada per l’evidència científica, en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut.
  • La incorporació de la salut sexual i reproductiva en els programes curriculars de les carreres relacionades amb la medicina i les ciències de la salut, incloent la investigació i formació en la pràctica clínica de la interrupció voluntària de l’embaràs.
  • La incorporació de la formació en salut sexual i reproductiva en el sistema educatiu.

El Títol II fa referència a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs i les principals novetats de la llei són:

  • Interrupció de l’embaràs a petició de la dona. Es pot interrompre l’embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de l’embarassada, sempre que concorrin els requisits següents:
    • Que s’hagi informat la dona embarassada sobre els drets, prestacions   i ajudes públiques de suport a la maternitat.
    • Que hagi transcorregut un termini d’ almenys tres dies, des de la informació     esmentada en el paràgraf anterior i la realització de la intervenció.
  • Interrupció per causes mèdiques. Excepcionalment, es pot interrompre l’embaràs per causes mèdiques quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
    • Que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que existeixi greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada.
    • Que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que     hi hagi risc de greus anomalies en el fetus.
    • Quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida.

Altres aspectes que té en compte aquesta llei són:

  • Període de reflexió: S’estableix un termini d’almenys tres dies, des de la decisió de la dona i la realització de la intervenció.
  • Menors: S’estableix en les noies d’entre 16 i 17 anys que la decisió és exclusivament de la dona, tot i que almenys un dels representants legals ha d’estar informat, prescindint d’aquesta informació quan hi hagi risc de violència, coaccions, amenaces o situació de desarrelament o desemparament.
  • Finançament: S’estableix que la prestació estarà inclosa en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut. Si excepcionalment el servei públic de salut no pogués facilitar en temps la prestació, les autoritats sanitàries reconeixeran a la dona embarassada el dret a anar a qualsevol centre acreditat en el territori nacional, amb el compromís escrit d’assumir directament l’abonament de la prestació.
  • Objecció de Consciència: La llei contempla que els i les professionals sanitàries tindran el dret d’exercir la objecció de consciència sense que l’accés i la qualitat assistencial de la prestació puguin resultar menyscabades.

Tal i com veiem en l’històric legislatiu del tema de l’avortament, a Espanya, després de la dictadura i gràcies a molts moviments socials hem anat evolucionant cap a un model que pretén regular la interrupció de l’embaràs des d’una òptica global. No es posa a debat legislatiu només el fet d’avortar sinó que s’entén la salut sexual i reproductiva de les dones com un dret que va més enllà del seu propi cos. Un dret que inclou informació, educació, anticoncepció, investigació i el més important DECISIÓ.

Però, quina és la realitat actual?

L’actual govern central proposa  l’Avantprojecte de llei orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada. Aquest contempla les següents particularitats:

Es torna a una llei de supòsits, no de terminis. Dos supòsits: perill per a la salut de la dona i violació:

  • Perill per a la salut de la dona: La llei parla d’un “perjudici important i durador” per a la salut física i psíquica de la dona. El termini per a aquest primer supòsit és de 22 setmanes de gestació. El perill per a la salut l’hauran d’acreditar dos metges diferents dels que practiquin l’avortament. Després dels informes, la dona haurà d’esperar set dies abans de decidir si avorta.
  • Violació: La dona haurà d’haver presentat una denúncia. El termini per a aquest segon supòsit és de 12 setmanes.
  • S’elimina el supòsit de malformació. Es podrà avortar en cas que “anomalies fetals incompatibles amb la vida” afectin psíquicament la dona. En aquest cas caldran dos informes de dos metges diferents dels que practiquin l’avortament: l’un farà l’informe sobre la salut de la dona i l’altre analitzarà el fetus i haurà de provar la “incompatibilitat amb la vida“.
  • L’avortament queda despenalitzat per a la dona. Pels metges/esses, es mantenen les penes actuals.
  • L’avortament deixa de ser un dret de la dona com fins ara, que podia interrompre’l fins a la setmana 14 de gestació.
  • La llei obliga les menors a tenir el consentiment dels pares abans d’interrompre l’embaràs.
  • Les clíniques que practiquin avortaments tindran prohibit anunciar-se.

Els principals canvis d’aquesta llei fan que tornem 30 anys enrere. Passem d’una llei de terminis a una llei de supòsits. Però la qüestió més flagrant és que amb aquesta llei l’avortament deixa de ser un dret de les dones. Passem d’una mirada global a una completament reduccionista de la salut sexual i reproductiva de les dones.

El poder de decisió sobre el propi cos queda radicalment eliminat.

El passat 11 de febrer de 2014 va ser refusada al Congrés dels Diputats la proposta socialista de retirar l’avantprojecte amb 183 vots en contra, 151 a favor i 6 abstencions. Així doncs, el darrer pas abans de la seva entrada en vigor serà la seva aprovació al Senat, en el que, donada la majoria absoluta del Partit Popular en l’actual govern de l’Estat espanyol, impulsor de la reforma, serà aprovada.

Diferents països i organismes internacionals com la ONU ja han manifestat el seu desacord amb aquest avantprojecte i estan fent saber als diferents líders polítics del govern la seva desaprovació.

També les mobilitzacions socials en defensa dels drets de les dones van en augment per tal d’intentar aturar una altra època d’invisibilitat i més concretament de maltractament institucional contra les dones fruit, de nou, de la societat patriarcal en la que vivim.

Us facilitem diferents plataformes que estan fent un seguiment de totes les reivindicacions actuals i totes les organitzacions que manifesten obertament el seu desacord amb aquest avantprojecte de llei.

Us engresquem a lluitar pels drets de les dones afegint-vos d’alguna manera o altra a les reivindicacions socials.

Manifestos en contra de l’avantprojecte

Resolució del Consell d’Europa contra el projecte de llei sobre l’avortament espanyol

Posición de la Asociación Española de Neuropsiquiatria (AEN) de Profesionales de Salut Mental sobre el Anteproyecto de la Ley del Aborto

Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB)

Plataformes de mobilitzacions

Nosotras decidimos

El Tren de la Libertad

Marxa Feminista Maresme (28-3-2014)

Serveis d’atenció i informació

Canal Salut Generalitat de Catalunya

Observatori de Drets sexuals i Drets reproductius

Legislació d’arreu del món

The World’s Abortion Laws
Mapa interactiu que recull les lleis d’avortament al món, actualitzat a l’any 2013.

Creat per l’ONG Center for Reproductive Rights

Recull de Notícies

324: 10-4-2014

Diario Vasco: 26-2-2014

El País: Ley del Aborto

Ara: 14-2-2014

Ara: 14-2-2014

20 minutos: 8-2-2014

Cadena Ser: 8-2-2014

El País: 1-2-2014

El Mundo: 1-2-2014

El Diario: 29-1-2014

Revista Treball: 27-1-2014

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: